Hem arribat al final d'aquesta assignatura. M'ha semblat molt entretinguda i he aprés molt amb ella. He descobert tot un món de recursos per aplicar les TIC a l'aula, així com noves metodologies d'ensenyament i aprenentatge per a formentar l'ús de les TIC a classe. Estic segura que em servirà de gran ajuda com a futura docent.
Finalment dir que aquest trajecte m'ha semblat curt i vull donar les gràcies als professors per fer una assignatura tan divertida, útil i interessant.
En aquest tema hem vist molts
exemples pràctics del que es pot fer a l'aula amb les TIC. Per desgràcia, jo no
tinc experiència docent, així que aquest tema m'ha estat de gran ajuda per al futur.
En primer lloc cal tenir en
compte que, per a poder dur a terme una experiència docent amb TIC, hem de pensar
en la disposició de l'aula en la qual anem a treballar, de quin maquinari
disposem, els programes i aplicacions web que podem usar (programari) i,
finalment de les competències digitals dels docents.
Personalment, m'agrada una aula
en forma de ferradura, on els alumnes estan envoltant al professor, així el
docent pot controlar millor a tots els seus alumnes i es promou la participació
i els debats a l'aula (els alumnes estan junts però també poden treballar de
forma independent). Crec que amb aquesta distribució de l'aula es fomenta la
interacció entre alumnes per aprendre entre tots i, a més, aprenen a
socialitzar-se. L'ideal seria tenir en aquesta aula una PDI i una aula mòbil
(amb ordinadors portàtils i tauletes tàctils).
Avui es treballa en totes les
matèries la comprensió lectora, l'expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual,
la tecnologia de la informació i la comunicació i l'educació en valors. Per tant,
el docent ha de tenir unes competències digitals per a treballar amb les TIC (es
necessita invertir en formació als docents de noves tecnologies), que segons el
model TPACK s'engloben en: coneixements disciplinaris, pedagògics i
tecnològics.
Com ja he dit abans, no tinc
experiència docent, així que necessite millorar les meues competències
pedagògiques (també pense que com millor s'aprèn és treballant).
Crec que sóc més competent en el coneixement disciplinari, d'altra banda en
aquest curs he aprés molt sobre el coneixement tecnològic (però, al meu
entendre, he de seguir formant-me més encara).
He navegat per diferents experiències TIC de
centre i d'aula, m'ha semblat molt interessant aquest vídeo on es veu el treball en grup amb la pissarra digital dels alumnes de l'Escola Pau Casals:
En aquest tema hem vist que hi ha una gran varietat de dispositius electrònics que podem utilitzar a les aules, com per exemple: mòbil, tauleta tàctil, ordinador portàtil, càmeres de vídeo, pissarra digital, etc. També hem navegat per diverses webs per veure diferents aparells tecnològics (com ara els diversos models de pissarres digitals: les pissarres digitals interactives i els panells tàctils) i hem descobert tot un món de recursos digitals per utilitzar-los amb aquestos aparells (un exemple són els llibres digitals).
Però l'aparell tecnològic que més m'ha sorprés ha sigut la pissarra digital i les seues aplicacions, ja que quan jo vaig estudiar, al col·legi només teníem la típica pissarra tradicional i els llibres de text. M'han semblat molt interessants les seues aplicacions per a l'ús pedagògic, ja que dóna suport a les explicacions del professorat mitjançant vídeos, imatges, esquemes, webs, etc. A més, és una forma d'animar als alumnes a participar, fent exposicions individuals i col·lectives en classe. En definitiva, es tracta d'una eina que ajuda a acostar a tots els alumnes a la tecnologia i al mateix temps els pot servir d'ajuda per entendre el que estan estudiant. No obstant això, és prou car i molts professors i alumnes no saben com utilitzar-la per traure-li el màxim profit.
No podem oblidar que vivim en un món digitalitzat i, per tant, la introducció de les tecnologies a les aules ens poden ajudar a motivar als alumnes en el seu aprenentatge, fer-los veure que un mòbil o una tauleta tàctil serveixen per una mica més que jugar, serveixen per aprendre.
Ara bé, de què ens serveix tindre tot tipus d'aparells a les aules si, com he dit abans, no tenim formació per usar-les correctament i aprofitar tots els seus avantatges. D'altra banda, pense que la tecnologia, no aporta res si els professors ens limitem a repetir el mateix mètode d’ensenyament d’abans, cal innovar en la metodologia que usem a classe (el més important és l’enfocament didàtic, la tecnologia és només una eina). A més, crec que el docent ha d'orientar a l'alumne en el bon ús d'aquests nous aparells.
Per desgràcia, no crec que els col·legis disposen dels mitjans suficients, ni de temps, ni els seus docents tinguen una bona formació sobre les noves tecnologies per dur a terme una educació de qualitat mitjançant la incorporació a les aules de tots aquests aparells tecnològics. És una pena, però és la realitat. Vos recomane veure aquest vídeo que amb humor explica la situació de molts professors davant del nou maquinari:
Aquesta setmana he vist quins
recursos hi ha a Internet i com podem utilitzar Internet per a crear processos
d'ensenyament-aprenentatge per als nostres alumnes. Així que he navegat per les
diferents webs i he explorat el seu contingut i com puc utilitzar-les per a
l'ensenyament.
Els principals recursos són:
WebQuests, aceres del tresor, blogs i les wikis. Ara explicaré breument en
què consisteixen:
WebQuest: parteix de la
definició d'un tema motivador per part del docent, una recerca inicial, un
llistat de recursos seleccionats pel professor relacionats amb el tema, per
afavorir la consulta orientada dels alumnes. Es tracta d'un treball
col•laboratiu on l'alumne analitza i reflexiona sobre la informació amb què
treballa, i construeix el seu propi coneixement.
M'ha agradat molt aquest recurs,
ja que és una bona manera que els alumnes aprenguen a usar la informació però
de forma guiada pel professor. Un exemple interessant de Webquest sobre economia, és la
titulada "Ui!, Què passa amb els preus?".
Cacera del tresor: és un recurs educatiu on el professor planteja
unes preguntes sobre un tema i els alumnes en grup tracten de respondre amb
l'ajuda de URLs que els donen. És una activitat més concreta que la WebQuest,
però també em sembla interessant perquè l'alumne utilitze internet com a font
d'informació.
Un bon exemple d'aquest tipus de recurs és: "Salvador Dalí".
Blog: és un diari personal interactiu a Internet, de manera que la persona que escriu (bloguer), publica uns articles (o notícies, opinions, etc.) cronològicament i els lectors poden escriure comentaris (si l'autor ho permet) i aquest, al seu torn, donar-los resposta. Cada blog té el seu propi tema i n'hi ha de tipus personal, econòmic, periodístic, tecnològic, educatiu, etc. Em sembla un bon recurs per a l'expressió i comunicació en l'aula.
Wiki: és un mode d'enciclopèdia on podem trobar molta informació d'un tema en concret i és elaborada per un grup d'usuaris. Em pareix un bon recurs educatiu, ja que els alumnes accedeixen a molta informació i poden aportar-ne de nova. Un exemple: "Tíscar.com" , és un espai per emmagatzenar documentació sobre la relació entre Periodisme, Blogs i Educació.
Un altre recurs que he trobat a Internet i que m'ha semblat
interessant per a construir processos d'ensenyament-aprenentatge són els
videoblogs. Pense que l’ús dels videoblocs té grans possibilitats en l’àmbit
educatiu, i permet treballar de manera molt àgil i immediata. Es tracta d’eines
molt útils a l’escola, en un vessant doble: d’una banda pel fet de transmetre
continguts educatius per mitjà dels vídeos fets pels educadors; d’altra banda,
pel component creatiu dels videoblocs fets pels alumnes. Per a saber més dels videoblogs punxa ací.
En aquesta unitat hem vist la gran quantitat d'informació que hi ha a Internet, tant per als docents como per als alumnes. Però també és cert que hem d'anar en compte: no tota la informació és útil i cal tindre una enorme capacitat de selecció (no oblidem que "tindre informació no significa posseir coneixement").
La veritat és que Internet s'ha convertit en un recurs pedagògic valuós per a docents i alumnes, per això hem d'aprofitar els advantatges que ens ofereix.
Després de vistar moltes webs temàtiques i portals educatius d'un llistat que ens han facilitat, n'he triat tres que m'han paregut molt interessants. En concret, dos webs temàtiques : una pertany a l'àmbit educatiu ( Fòrum Graó ) i l'altra del àrea d'informàtica ( Betes i Clicks ). I per últim, he escollit un portal educatiu anomenat EDU365 .
Fòrum Graó és la web de pedagogia que més m'ha sorprés, ja que el seu objectiu principal és contribuir a la formació inicial i permanent del professorat, individualment o a través de les institucions de les quals formen part. En aquesta web podem trobar informació molt variada de llibres, revistes, autors, temes clau, noticies d'actualitat i un fòrum on es pot cercar per diferents àrees i nivells educatius.
Betes i Clicks m'ha agradat perquè em sembla una iniciativa molt bona per fer pedagogia i tractar d'explicar totes aquestes eines 2.0 que tenim entre nosaltres (programes, webs, apps, etc). Pense que les noves tecnologies no tenen que ser complicades ni estar reservades a quatre usuaris avançats i aquest blog explica de forma senzilla i sense complicacions de van totes aquestes eines (el que s'anomena web 2.0).
EDU365 és el portal de referència per a les escoles catalanes. M'ha sorprés especialement perquè és molt complet i útil ja que podem trobar material i activitats curriculars de totes les àrees (de batxillerat, ESO i formació professional), així com enllaços d'interès a portal o pàgines web externes susceptibles de ser utilitzades a l'aula. Però també s'han anat integrant en aquesta web, aspectes transversals com la seguretat a Internet, l'educació per la salut o els materials per aules d'acollida i noves aplicacions que impliquen conceptes com la Web 2.0, aplicacions per a dispositius mòbils o videojocs. A més, és un excel·lent recurs per la meua especialitat d'economia.
Hola de nou a tots! En aquest tercer tema
hem vist la comunicació en les xarxes
socials. Ha sigut molt interessant descobrir la gran quantitat i varietat
de xarxes socials que hi ha, també com es poden classificar segons la seua jerarquia
o segons la plataforma on s'allotgen. En
el meu cas ja coneixia Facebook, Linkedin o Youtube, però en aquest tema he
tingut l'oportunitat de navegar per xarxes que desconeixia com per exemple
SocialGo, Edmodo, RedAlumnos, Twitter, Flickr o Pinterest.
També ens han explicat els avantatges que tenen les xarxes
socials i com ens poden ajudar en l'àmbit educatiu. No sols permeten posar-te
en contacte amb gent que estan lluny o retrobar-te amb vells amics, a més
serveixen per a contactar amb professionals de tots els àmbits, compartir idees
o informació amb gent de tot el món amb només un clic. Vos recomane aquest vídeo de com utilitzen les noves tecnologies a les aules de Viladecans:
Un altre punt, molt interessant, que hem tractat ha sigut
els desavantatges i perills de les xarxes socials . He llegit atentament
l'articule de Roser Canals Carbonell sobre "Perills que amenacen als
menors en els xarxes socials" que parla de Ciber-bullying, suplantacions
d'identitat, ...etc. També molt atraent el post de "com parlar als joves
dels perills d'internet" (www.betesiclicks.com) . M'ha paregut molt útil
la "Guia per a l'ús segur de les xarxes socials" de CESICAT, al final
es tracta de fer un ús responsable i prudent de les xarxes socials i el pares
(junt amb l’escola) haurien de supervisar i educar els menors sobre els perills
que existeixen. Finalment i de la mà de Elena Ferro he vist com poden ser els centres educatius del futur, posant com exemple una escola a Austràlia que m'ha paregut fascinant. Per d'altra banda, el post de elena Ferro "L'escola que no vull" fa que pensar sobre els centres que tenim.
M’ha agradat molt Edmodo:
és una plataforma tecnològica, social, educativa i gratuïta, que permet la
comunicació entre els alumnes, els professors i els pares en un entorn tancat i
privat. En aquesta plataforma el professor pot organitzar continguts, fer
assignacions i mantindre una comunicació i interacció activa amb l'alumne, d'aquesta
manera es reforça el que es diu en classe . És una forma de transformar
l'educació, per mitjà d'uns principis basats en que l'educació obri les ments i
la tecnologia les connecta. A més, el professor pot crear tantes aules virtuals
com desitge.
Pense que Edmodo és
una bona eina per a utilitzar-la en l'aula , en el meu cas seria en
Economia que és la meua especialitat. En primer lloc crearia un grup específic
per a cada aula i una vegada registrat tot el grup, cada alumne enviaria missatges al
grup amb les seues conclusions sobre el tema estudiat en classe. A més els
plantejaria activitats que posteriorment qualificaria. D'aquesta manera reforcem
els coneixements apresos en l'aula i els reforcem amb noves activitats on
l'alumne pot ser més creatiu.
Ja per a acabar, una
reflexió personal sobre la tecnologia mòbil. A primera vista, pareix que
portar un dispositiu mòbil (Smartphone, tablet... etc) a classe no és una bona
idea: els alumnes es distrauen enviant wassaps, no estan atents a la
clase...etc. Però, i si introduïm l'aprenentatge electrònic mòbil
(M-learning) a les aules donant-li un altre enfocament més didáctic? Per
exemple, un estudiant en classe d'anglés podria utilitzar Wordreference com a diccionari des de el seu smartphone.
Cal aprofitar els aspectes positius que aquesta nova forma de
comunicació ens ofereix i educar els alumnes a fer un bon ús d’aquestes eines en les aules. Encara que per a això l'escola
ha de tindre recursos suficients (una wifi robusta, dispositius mòbils, espais adequats a l'aula, …etc) i un
professorat ben format en aquesta área.
Ací estic de nou per a explicar-vos
tot el que he aprés esta setmana sobre la llengua i les TIC.
En aquest segon tema he vist
diferents recursos que ens ajuden a utilitzar correctament el català, com poden
ser diccionaris i enciclopèdies online.
Ha sigut interessant descobrir altres
diccionaris i aprendre a navegar per ells, açò m'ha permés comparar la
información que em donen les diverses fons, mitjançant la cerca d'un concepte
relacionat amb la meua especialitat d’economia.
Així després d'utilitzar
diferents diccionaris, veig que cadascun té formes diferents a l'hora de
mostrar el seu contingut. Hi ha diccionaris que només posen el seu significat i
altres amplien més la seua informació (parlen també de lèxic, morfologia,
toponímia, etc). En alguns diccionaris
pots fer recerques per àrees temàtiques i en uns altres pots fer-ho per
diferents fonts.
Tenint en compte unicament la
definició més exacta, el que més m'ha agradat és DIEC. Però si el que volem es
cercar simultaneament diferents
diccionaris i triar la definició més útil per a cada ocasió: OPTIMOT seria una
bona opció. Per a consultar diccionaris agrupats per temàtiques: TERMCAT.
Ací vos deixe altres enllaços de
diccionaris que m'han paregut molt interessants:
Graciela Fullana
